Aquest dilluns 20 de desembre, els experts d’ADEF (Associació d’estudis fallers) que van participar en aquest debat sobre el paper del disseny en les falles del segle XXI van posar en relleu la importància d’utilitzar el llenguatge del disseny per a aconseguir unes millors falles, encara que van destacar que la incorporació d’aquests professionals ha de realitzar-se sense imposicions i adaptar-se així al llenguatge propi de la falla, la sàtira.
El debat, celebrat en el Col·legi Major Rector Peset de València, forma part de les converses Les Falles, a la Nau, organitzades per l’Associació d’Estudis Fallers (ADEF) i que enguany tenen com a lema “Cremant el disseny: les falles, una festa oberta al disseny“.
En la primera jornada, amb el títol “Qui la pensa i qui la planta: el disseny en la construcció de les falles“, van participar Xavi Calvo (director general de World Design Capital València 2022), Pepe Latorre (artista faller), Gio Torres-Artcolor (artista fallera i dissenyadora gràfica) i Miguel López Montserrat (autor d’esbossos de falles i artista faller), en un debat moderat per la periodista Clara Castelló.
Xavi Calvo va afirmar que el disseny forma part del futur de les falles, ja que la col·laboració entre una empresa artesana, com és un taller de falles, i un dissenyador permet realitzar produccions artístiques més contemporànies. Després d’assegurar que les falles són l’expressió més gran d’innovació i creativitat, Calvo es va mostrar partidari d’utilitzar el disseny com a eina transversal en totes les activitats de la comissió, no sols en la concepció de la falla, sinó també en el llibret i la cartelleria. Així mateix, aquest va afegir que la declaració de les falles com a patrimoni immaterial de la humanitat ha de servir també perquè les comissions i artistes prenguen mesures per a fer una festa més sostenible i amb un menor impacte mediambiental, tenint com a horitzó aconseguir una petjada neutra de carboni.
Per part seua, José Latorre va alertar del que considera una deriva preocupant: els dissenys realitzats per il·lustradors actuals s’han traduït en falles molt semblants en la seua concepció. “Són una muntanya d’elements, però en contemplar-les no sabem de què tracta la falla”. D’aquesta manera, va reivindicar la sàtira i la crítica com a essència d’aquestes construccions efímeres: “Si la falla no diu res, per moltes coses que tinga no serveix”, al mateix temps que ha subratllat que no es pot fer “gens diferent (de l’estètica predominant) mentre existesquen els premis“.
L’ exmestre major del Gremi d’Artistes Fallers de València també va demanar, a l’empara de la declaració de patrimoni immaterial de la humanitat, que es preserven les tècniques de construcció de falles, les modernes del suro blanc i la tecnologia 3D, però també les antigues, del modelatge en fang i el buidatge en cartó, que pràcticament han desaparegut dels tallers. “El suro blanc ha acabat amb els especialistes del taller. Ara les falles s’han engegantit, només es busca el volum i, en aquesta nova estètica, l’il·lustrador, que prové del món del llibre i el còmic, ha influït“, va afirmar.
Per part seua, Gio Torres va assegurar que les falles que no respiren “curtcircuiten” el cadafal, perquè segons la seua opinió han de ser composicions obertes, “no hem de lluitar per a veure qui fa la bestialitat més gran“, va comentar, per a afegir seguidament: “Igual ve bé la forta pujada que els preus del suro blanc i la fusta tenen en l’actualitat perquè sota el volum de les falles”.
L’artista va subratllar que les falles són una expressió genuïna d’art i comunicació i ha afirmat que sense premis les comissions no invertirien tant en la falla. També va reconéixer que, formada en la il·lustració, té una visió 2D “i veure les coses en 3D em costa la vida”. Per a Miguel López Monserrat, l’esbós ha d’estar supeditat a les necessitats de l’artista i no a l’inrevés, i va criticar la tendència actual de “fer falles embotides, encastades en la plaça”.
“La caricatura i la sàtira formen part de la personalitat de la falla i s’estan perdent. Ara tot és molt bonic, però les falles boniques no són falles”, va assegurar. Segons l’opinió de López Monserrat, el dissenyador sempre ha format part de l’equip del taller, encara que no sempre se l’ha reconegut la seva labor.
