Bétera va celebrar ahir el dia gran les seues festes amb l’Ofrena de les Alfàbegues més coneguda com “la rodà” per tots. Les Alfàbegues d’enguany no han sigut rècord però gairebé, la més gran ha mesurat 2,84 cm, tan sols dos centímetres menys que les del 2012.
“Les tempestes, les pluges i la baixada de temperatures de la setmana passada han fet que pararen de créixer, no ens oblidem que les alfàbegues només volen sol i calor, molta calor”, ens explicava Ramon Asensi mentre donava els últims retocs a les 16 plantes a l’hort.
Pocs minuts abans de les 10 del matí arribaven els Majorals de 2017 i les Obreres Fadrines Olga Coscollar i Marieta Guerrero, autèntiques protagonistes de la festa, amb Pilar Ros i Amparo Lull, que des de primera hora del matí les acompanyaven mentre les vestien a les seues cases.
Després de les fotos oficials arribava el torn de què entraren al corral els “cositers” de cadascuna de les obreres que van portar amb ganes i alegria les 16 alfàbegues fins a l’Església de la Puríssima durant més de 4 hores de calor, cassalla i tantes “voltetes” com els van demanar els veïns, veïnes i visitants que abillats amb les camises de flors no van voler perdre un any més aquesta gran festa.
Els majorals de 2017 no van defraudar i van tirar 17.000 quilograms de confeti, superant el seu propi rècord de 2010 quan molts d’ells van ser ja festers. Rafael Bovi i Josep Enric Alcácer van tenir a més la sort de compartir la rodà amb els seus fills, que vestits de xicotets majorals van repartir confeti amb els pares.
La rodà va transcórrer a bon ritme, sense massa parades, ja que les dos obreres fadrines van aguantar la calor i el cansament gràcies als sombrillers i als seus familiars i membres de la corporació municipal que no van deixar de cuidar-les i fer-los aire amb els seus palmitos.
Passades les dos del migdia a les portes de l’església es vivia un dels moments més especials de totes les festes. Pilar Ros rebia entre llàgrimes al seu obrera Olga, que arribava amb un gran somriure. Allí es fonien en un gran abraçada que ja mai oblidaran. Igual de somrient arribava Marieta, que era rebuda per Amparo, també emocionada. Després d’una forta abraçada i molts petons, Amparo li col·locava la mantellina a la seua obrera per entrar a l’església, tal com mana la tradició.
