Amb motiu del Dia Internacional de la Paella #WorldPaellaDay, el Diputat per València Jose Maria Xiquet ha impulsat la iniciativa davant la Comissió de Cultura del Congrés dels Diputats per a aconseguir la Declaració de la Paella Valenciana com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat i incloure-la en la Llista Representativa de la UNESCO.
” La Paella Valenciana mereix aqueix reconeixement internacional, és un senyal d’identitat dels valencians i projecta internacionalment la marca de qualitat i excel·lència de la Comunitat Valenciana”.
Des de 2008, la UNESCO considera que el procés d’elaboració de certs plats elaborats i cuinats i les pràctiques culinàries, han de preservar-se per a la posteritat i promoure la seua promoció internacional; així que, any rere any, elabora una llista de tradicions gastronòmiques de diversos racons del món que conformen la denominada Llista del Patrimoni Cultural Immaterial; no és el plat o **manjar en si el que es considera com a tal, és el procés, la “pràctica, el ritual, el costum per a la seua elaboració i l’art per a la seua preparació” el que es posa en valor.
Aquestes delícies gastronòmiques són vertaders models de cultura integral, que inclouen aspectes com l’agricultura tradicional i autòctona, practiques rituals, costums comunitaris i un aspecte social intrínsec, aqueix aspecte popular i participatiu és un dels pilars fonamentals de la nostra Dieta Mediterrània – declarada Patrimoni Cultural Immaterial per la UNESCO en 2013-, compartir els aliments de forma socialitzada, generalment en un ambient festiu en les places i carrers dels nostres barris, pobles i ciutats.
La Paella Valenciana constitueix un dels Patrimonis imprescindibles de la gastronomia de la Comunitat Valenciana, que a més va unit indefectiblemente a diferents tradicions festives en el seu territori, on s’uneixen múltiples disciplines i activitats, des de les culinàries, a les culturals, econòmiques, d’oci, mitjà ambientals, d’artesania, etc, sent un element integrador de la societat per la participació de tots, dones i homes, xiquets i ancians, tenint a més una projecció internacional indubtable
A la Taula del Congrés dels Diputats
El Grup Parlamentari Popular, a l’empara de l’establit en l’article 193 i següents del Títol X del vigent Reglament del Congrés dels Diputats, presentar la següent Proposició no de Llei per a Recolzar la Declaració, per part de la UNESCO, de la Paella Valenciana com a “Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat”, per al seu debat en la Comissió de Cultura.
Exposició de Motius
Des de 2008, la UNESCO considera que el procés d’elaboració de certs plats elaborats i cuinats i les pràctiques culinàries, han de preservar-se per a la posteritat i promoure la seua promoció internacional; així que, any rere any, elabora una llista de tradicions gastronòmiques de diversos racons del món que conformen la denominada Llista del Patrimoni Cultural Immaterial; no és el plat o manjar en si el que es considera com a tal, és el procés, la “pràctica, el ritual, el costum per a la seua elaboració i l’art per a la seua preparació” el que es posa en valor.
Aquestes delícies gastronòmiques són vertaders models de cultura integral, que inclouen aspectes com l’agricultura tradicional i autòctona, practiques rituals, costums comunitaris i un aspecte social intrínsec, aqueix aspecte popular i participatiu és un dels pilars fonamentals de la nostra Dieta Mediterrània – declarada Patrimoni Cultural Immaterial per la UNESCO en 2013-, compartir els aliments de forma socialitzada, generalment en un ambient festiu en les places i carrers dels nostres barris, pobles i ciutats.
La Paella Valenciana constitueix un dels Patrimonis imprescindibles de la gastronomia de la Comunitat Valenciana, que a més va unit indefectiblemente a diferents tradicions festives en el seu territori, on s’uneixen múltiples disciplines i activitats, des de les culinàries, a les culturals, econòmiques, d’oci, mitjà ambientals, d’artesania, etc, sent un element integrador de la societat per la participació de tots, dones i homes, xiquets i ancians, tenint a més una projecció internacional indubtable.
La UNESCO estableix que “El patrimoni cultural no es limita a monuments i col·leccions d’objectes”, aquests constituirien la llista dels patrimonis materials de la humanitat, sinó que també inclou en el patrimoni cultural el compost per “tradicions o expressions vives heretades dels nostres avantpassats i transmeses als nostres descendents, com a tradicions orals, arts de l’espectacle, usos socials, rituals, actes festius, coneixements i pràctiques relatius a la naturalesa i l’univers, i sabers i tècniques vinculats a l’artesania tradicional” estant la Paella Valenciana sens dubte dins d’aqueixes tradicions, no hi ha festa que es precie a la Comunitat Valenciana, en les CC.AA del mediterrani espanyol i en tota Espanya que no incloga en les seues celebracions populars i/o festejos la seua elaboració de forma col·lectiva, oberta, participativa i, en molts casos, competitiva, així com en els esdeveniments familiars, activitats lúdiques d’un cap de setmana familiar, i fins i tot la clausura esdeveniments, visites d’institucionals, exposicions internacionals, actes en les Ambaixades, etc.
El fenomen social que suposa compartir l’elaboració i degustació d’una Paella, menjar junts, és la base de la identitat cultural i la continuïtat, generació després de generació, de les Comunitats i territoris de tota la conca mediterrània d’Espanya. És una vivència que suposa intercanvi i comunicació social, entre amics, família i veïns, una reafirmació de la identitat familiar i dels valors de l’amistat.
La Dieta Mediterrània reivindica els valors de l’hospitalitat, el bon veïnatge, el diàleg intercultural, la creativitat i el respecte per les nostres tradicions, com la Paella i tot el que embolica aqueix autentique espai cultural-gastronòmic, jugant un rol vital en espais culturals, festius i celebracions populars.
De forma més concreta, la Convenció per a la Salvaguardia del Patrimoni Cultural Immaterial 2003 de la UNESCO, entén per Patrimoni Immaterial “tot aquell patrimoni que ha de salvaguardar-se i consisteix en el reconeixement dels usos, representacions, expressions, coneixements i tècniques transmesos de generació en generació i que infonen a les comunitats i als grups un sentiment d’identitat i continuïtat, contribuint així a promoure el respecte a la diversitat cultural i la creativitat humana”, i que a més compleix una important missió de mantenir “la diversitat cultural enfront de la creixent globalització”.
Totes aquestes característiques són complides per la Paella, des del cultiu i obtenció dels aliments amb que s’elabora, l’arròs, la tomaca, el safrà (usat en l’antic Egipte dels Faraons) l’oli d’oliva (element fonamental de la gastronomia mediterrània), la llenya del taronger que s’utilitza per al foc, el pollastre de corral i el conill de muntanya, el fesol ferradura, el garrofó (espècie de fesol blanc pla a l’estil dels judiones de la granja) etc, generen d’altra banda un paisatge i ecosistema propi; també l’artesania es veu integrada en la Paella Valenciana per la producció dels diferents instruments en la seua elaboració, des de les culleres de fusta amb que es menja, fins a les paletes i escumadores, i sobretot el calder-paella característica que és el que li dóna el seu nom propi doncs es denomina Paella (en castellà antic existeix un terme en desús de similar concepte encara que diferents execució la padilla), i el Paellero.
La UNESCO exigeix, per a ser considerat patrimoni cultural immaterial de la humanitat, quatre característiques:
Primer que siga “Tradicional, contemporani i vivent a un mateix temps”, des de fa dècades, sinó segles l’Arròs a València s’elabora d’una forma especial, la qual cosa avui denominem la Paella Valenciana, que segueix sent el plat principal i més característic de la cuina de la Comunitat.
Segon que siga “Integrador”, com ja hem avançat en l’elaboració de la Paella, i sobretot en esdeveniments lúdics és un clar exemple de factor cohesionador intergeneracional, **inter gèneres, de bon veïnatge, on tots, propis i estranys poden participar, d’una forma o una altra.
Tercer el seu caràcter “Representatiu”, en tota família valenciana existeix algun record, que el centre culinari del moment haja sigut la Paella Valenciana, siga unes noces, festa o senzilla però emotiu menjar familiar de finalització de setmana.
Cambra, que estiga “Basat en la comunitat”, és a dir i aplicat al cas, que tota la societat valenciana reconeix la Paella com un valor propi, en el qual participa, ja siga en la seua elaboració, manteniment o transmissió, o en tots, com a patrimoni.
Per tot l’anterior, com a reconeixement a aquesta tradició única, i com a manifestació de l’anhel per la seua conservació i preservació, divulgació i promoció, i reconeixement doncs es compleixen els requisit fixats per la UNESCO en la seua Convenció de 2003 para per a la **Salvaguardia del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, se sol·licita, amb l’esperança que totes les Institucions Públiques i Organitzacions Privades participants col·laboren en el procediment per a iniciar l’Expedient administratiu, la següent
Proposició no de Llei
“El Congrés dels Diputats insta al Govern al fet que, prèvia aprovació pel Consell de Patrimoni Històric i el seu Grup de treball de Patrimoni Mundial i Immaterial, recolze, impulse i defense en les instàncies internacionals oportunes, la inscripció de la Candidatura de la Paella Valenciana en la llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO”
