Com afectarà el compliment de la Llei de la Memòria Històrica a les falles de València?

0
747

El pròxim dijous, s’elevarà a la Comissió de Cultura de l’Ajuntament la proposta que emetrà un dictamen previ a l’acord que haurà d’adoptar la Junta de Govern Local, tal com establix la Llei de Bases de Règim Local.

L’Ajuntament de València ha comunicat que reanomenarà 51 vies urbanes i resignificarà altres 4, en compliment de la Llei de Memòria Històrica.

Este anunci ha causat gran revolada en les xarxes socials i inclús no paren de sorgir propostes falleres per als carrers com Carrer del Faller, Carrer la Mascletà, Carrer Nit del Foc, Carrer del Truc, Carrer Emilio Polo, Carrer Jesús Barrachina, Carrer la Despertà, Carrer la Plantà, Carrer la Cremà, Carrer de l’Ofrena, Carrer del Pirotècnic, Carrer Tró de Bac, Carrer del Ninot, Carrer Paco Carsí, Carrer dels Músics, Carrer Rafael Conde “El Titi”…

Cert és que de dur-se a terme la dita mesura algunes comissions falleres es veurien obligats a renovar els seus estendards, bandes i tot tipus d’articles que porten el nom de la falla.

Això sí, des del consistori asseguren que per a evitar molèsties es podrà mantindre la doble denominació durant un termini de 12 mesos.

Els canvis proposats responen a l’estudi i informe realitzat per l’Aula d’Història i Memòria Democràtica de la Universitat de València, concretament a l’equip d’investigadors i especialistes coordinat pel professor Antonio Morant, que ha acompanyat la regidora en la presentació de la iniciativa. Durant aproximadament 5 mesos, l’equip investigador ha analitzat els expedients i els acords específics que van portar a canviar el nom de determinades vies públiques entre l’1 d’abril de 1939 (data en què València va ser presa per les tropes sublevades) fins a la primera Corporació de la Democràcia, en 1979.

En total, són 51 els carrers proposades per al seu canvi de denominació, i altres 4 les que mantindran el seu nom però es canviarà l’argumentació i motius que van donar origen a este, en la qual cosa es coneix com a procés de “resignificació”.

Tal com ha explicat la pròpia regidora Glòria Tello en roda de premsa, amb la transversalitat i la participació com a bases, els criteris per a reanomenar els carrers s’assenten sobre 7 pilars: en primer lloc, la recuperació de denominacions antigues, com és el cas de l’avinguda del Baro de Càrcer, que recupera el nom que encara reconeix i utilitza bona part de la població: avinguda de l’Oest.

-> Falla Linterna-Na Robella-Barón de Cárcer = Falla Linterna-Na Robella-Av. de l’Oest
-> Falla Poeta Llorente-Barón de Cárcer = Falla Poeta Llorente-Av. de l’Oest

En segon lloc, s’han adoptat les propostes emeses pel Consell Municipal de la Dóna dirigides a donar visibilitat al paper històric i actual de les dones en la guia de carrers urbans, donat el reduït percentatge actual de carrers amb nom de dona. Així, s’incorporaran vies com per exemple Manuela Solís (reconeguda ginecòloga) o Jerònima Gal·lés (impressora de rellevància), entre altres.

També s’han tingut en compte antic dictàmens de la Comissió de Cultura o mocions aprovades en les Juntes de Districte en legislatures anteriors, que no s’havien implantat mai. És el cas, per exemple, del carrer dedicada a l’activista veïnal Félix del Río, aprovada en la Junta de Districte de Trànsits fa anys, que serà el nou nom del carrer Doctor Marco Merenciano.

-> Falla General Llorens-Dr. Marco Merenciano = Falla General Llorens-Féix del Río
-> Falla Gayano Lluch-Dr. Marco Merenciano = Falla Gayano Lluch-Félix del Río

El quart criteri arreplega les peticions obrants i encara no ateses en el Servici Municipal de Recursos Culturals per part de la ciutadania com per exemple els carrers dedicades al fotògraf Agustí Centelles (en substitució de Gual Villalbí) o al professor Higinio Noja (per Samuel Ros).

-> Falla Islas Canarias-Trafalgar-Samuel Ros = Falla Islas Canarias-Trafalgar-Higinio Noja

També s’incorporen noms de persones o agrupacions que han contribuït a la projecció cultural de la ciutat i al seu engrandiment artístic i científic, com els nous carrers dedicades a l’Equip Crònica (per a la plaça Francisco Bosch i Ariño), o Javier Goerlich, arquitecte (per al carrer Francisco Dolz). En esta mateixa línia, s’ha optat per posar noms de conceptes relacionats amb la cultura i el saber en general, com els carrers de la Poesia (per carrer Damián Adalil), carrer de la Fotografia (carrer Carmen Tronchoni) o carrer de la Literatura (per José María Osset).

El sèptim criteri utilitzat ha sigut el de fomentar els valors universals i dignes de reconeixement general, i com a exemple es pot citar el nou carrer dedicada a la Democràcia, en substitució del carrer Castán Tobeñas.

-> En este carrer està ubicat el casal de la Falla Quart Extramurs – Velàzquez

A més dels 51 noms de carrers a canviar, es “resignificaran” altres 4: les places d’Amèrica i de Galícia, l’avinguda de Portugal, i el carrer de Belchite, que mantindran el seu nom, però en els expedients del qual es canviaran les raons de la denominació (inicialment, en les quatre s’argumentaven motius de suport i exaltació de la sublevació militar, la guerra o la dictadura).

Si després de llegir els criteris per a reanomenar els carrers de València hi ha algú que tinga alguna proposta, pot presentar-la per registre d’entrada en l’Ajuntament de València i s’estudiarà la misma… Qui sap, igual la proposta és acceptada i apareix plasmada en algun carrer de la ciutat.

Desperta el teu enginy!