Ressenya històrica documentada per Javier Mozas sobre el procés d’elecció de la Cort d’Honor de la Fallera Major de València.
La creació de les figures de la Fallera Major -originàriament Reina Fallera i a continuació Bellesa Fallera- i de la seua Cort d’Honor va comportar la introducció en la nostra festa tota una sèrie d’actes i elements nous que ràpidament prompte van tindre molta acceptació a nivell popular.
Corria l’exercici faller 1930/1931, i des del Comité Central Faller es va proposar la creació de la Fallera Major i el seu Tall d’Honor, a imatge i semblança dels concursos de belleses que des de feia pocs anys s’havien estés per uns quants països del Món. D’esta manera, la dona es va introduir en la festa fallera, ja que fins a eixe moment la seua participació havia sigut residual, com succeïa amb altres manifestacions festives.
En eixa dècada dels trenta, només existia un acte de preselecció per a La Cort d’Honor i la seua Fallera Major entre totes les candidates presentades. Principalment este acte es va realitzar en els Jardins de Vivers, celebrat entre juliol i setembre, i sent triat per votació d’un jurat popular a no més de cinc falleres -excepte el primer any de manera excepcional-. En un acte en dies després es triaria a la Fallera Major, quedant la resta anomenades com el seu Tall d’Honor.
Des de la creació de la nova Junta Central Fallera en l’exercici faller 1939/1940, es va produir un canvi en la nostra festa. Els dos primers anys, tant l’elecció de les Falleres Majors -se incorpora llavors la Infantil- com de les Corts d’Honor va ser realitzada directament pel poder. Però en els cinc anys següents es va tornar una altra vegada a celebrar l’elecció en un únic acte de votació democràtica entre totes les candidates, però per a optar exclusivament a la Cort d’Honor, ja que les Falleres Majors van continuar sent designades directament per Alcaldia.
És a partir de l’any 1947 quan es torna a subdividir l’acte -excepte alguna excepció-, entre una preselecció i una elecció final de La Cort d’Honor. Molt prompte es va establir que a l’última elecció passaren només 24 falleres preseleccionades, per a fer més fàcil l’elecció final de les 12 components de La Cort d’Honor que van quedar establides en eixe número en eixa dècada.
Conforme es va avançar en la dècada dels quaranta, cinquanta i seixanta, el lloc de l’elecció va canviar, passant pel Teatre Principal, els Vivers, la Sala de la Pista de birles Erajoma, i La Sala d’Actes de l’Ajuntament. L’acte principalment es va celebrar entre els mesos de desembre i gener, sempre al cap de pocs dies de la preselecció previ. L’any 1965, es va començar també a triar per mitjà de votació democràtica a les components de La Cort d’Honor Infantil, ja que també fins a la data havien sigut triades per decisió municipal.
A partir de l’any 1966 es va introduir una important variació en el sistema de l’elecció de La Cort d’Honor, ja que la preselecció passa a estar dividida en dos sessions, i a ser celebrada en el Pavelló de Junta Central Fallera de la Fira de Julio, sent l’elecció al final d’eixe mes en el mateix lloc. La Cort d’Honor Infantil va seguir la mateixa pauta que la Major.
L’any 1981 va marcar el final de l’etapa daurada de la Fira de Julio amb les nits falleres. Es va canviar el lloc de la celebració a la Llotja, encara que inicialment es va mantindre el mes de juliol. Amb la creació dels Sectors Fallers, l’esdeveniment que més canvis va patir van ser les preseleccions per la data de celebració, la qual cosa va provocar que l’Elecció de les Corts d’Honor es traslladara a octubre o novembre, depenent de l’any, i en l’actualitat al setembre. També al llarg d’estos anys ha tingut diversos llocs la celebració, com la Fira Mostrari Internacional, la Plaça de Bous i en l’actualitat el Pavelló Poliesportiu de la Font de Sant Lluís.
