Ressenya històrica documentada per Javier Mozas. Fotografies de Levante-emv i Les Províncies.
El càrrec de Fallera Major naix de la confluència dels Jocs Florals organitzats pel Rat Penat i els concursos de bellesa de mises que van tindre la seua eclosió en les dècades vint i trenta del segle passat.
L’elecció en dos anys consecutius -1929 i 1930- d’una valenciana per al concurs de Senyoreta Espanya (ara Miss Espanya), va propiciar que el Comité Central Faller organitzara el seu propi concurs per a triar Reina de les Falles, unint d’esta manera “un festeig tan bell com el de les falles amb un poc més bell i bell” com la dona valenciana que és “pedrera inesgotable de reines i campiones de bellesa, que han sorprés, no sols a Espanya tota, sinó al món sencer”, en paraules del diari El Mercantil Valencià.
La primera sessió va ser el dissabte 13 de setembre. En l’Umbracle dels Vivers, situat en la part que dóna a l’antiga Fira Mostrari, es va instal·lar una plataforma que imitava al Pont de Plata del teatre de l’Òpera de París. Les 59 belleses falleres que es van inscriure, van arribar al recinte acompanyades dels seus familiars i comissions falleres, li ls va regalar un ram de flors i es van assentar en un espai habilitat per a elles.
A continuació, el presentador i faller de Benicalap, Vicente Boada, va ser anunciant a cada concursant en veu alta -el micro no va funcionar-, i cada candidata va desfilar per la passarel·la amb el seu vestit de festa, abrigada pels aplaudiments i floretes del públic. La decisió final va dependre de la quantitat d’aplaudiments i víctors rebuts per cada una, sent tal valoració arreplegada per un jurat compost pel comte de Berbedel -en representació de l’Ajuntament-, el senyor Julio Jiménez i el senyor Vicente Meseguer, per l’Associació de la Premsa; el senyor Manuel Sigüenza i el senyor Manuel Giménez Cotanda, pel Cercle de Belles Arts, i el senyor Julián Vilella i Jesús Lleó, president i vocal del Comité Central Faller, respectivament.
Una vegada acabat la desfilada, el jurat va realitzar la corresponent deliberació, i passats uns minuts se va anar anunciant la fallada del jurat als sons de l’Himne Regional que tocava en directe la banda de la Unió Musical, al mateix temps que el comte de Berbedel col·locava a les onze triades, les bandes acreditatives, que van ser brodades en la casa de la viuda de Bienvenido Gurrea.
Les onze preseleccionades van ser: Teresa Ballester (Gracia-En Sanz), Carmen Mes (Sorní-Grabador Esteve), Carmen Huélamo (Comte de Salvatierra d’Álava), Ángeles Algarra (plaça de Calatrava), Caridad Molina (Doctor Olóriz), Teresa Aledón (Mislata), Maruja Comín (Cabanyal), Vicenta Blesa (plaça de la Merced-Gracia-Linterna), Teresa Visach (Fresquet), Amparo Serrano (plaça del Molí de la Robella) i Amparo Beút (plaça del Mercat).
La polèmica d’esta preselecció va botar quan es va conéixer al principi que almenys les candidates de les comissions falleres de Cuba-Dénia i la Plaça de Mossén Sorell no havien nascut a València. Encara que més polèmic va ser el de la triada Carmen Huélamo, que va haver de desmentir que no havia nascut en Conca, sinó a Massanassa i que de xicoteta va anar a la ciutat castellana. La vetlada es va allargar fins a les tres de la matinada amb música allí mateix per a tot el públic assistent, les triades, i el jurat.
Al següent dissabte, dia 20 de setembre, va tindre lloc la fase final de l’elecció del concurs de Belleses Falleres. A les onze triades se’ls va imposar una banda de seda amb els colors nacionals i l’escut brodat del Comité Central Faller. Durant l’acte, “los comentaris corrien de boca en boca, fent-se càlculs i postil·les sobre qui havia de ser l’agraciada [Reina de les Fallas]; no faltaven els murmuradors que, donant-se-les d’entesos, abaixaven el to de veu, i després d’allargar la cara pronunciaven a l’orella un nom cabalístic, que en boca d’aquells “sabihondos” era com una lletra a “pocos minuts vista”.
Esta vegada, i per a evitar la fallada tècnica del micròfon, la reconeguda Casa Guzmán va instal·lar un nou, que va ser utilitzat pel conegut periodista Tristeses per a retransmetre l’acte. Esta segona nit va consistir en la desfilada de les onze senyoretes triades el dissabte anterior i, una vegada finalitzat, el jurat -compuesto pels mateixos membres més Enrique Molina per l’Associació General Fallera Valenciana-, després d’uns breus minuts, va procedir a donar a conéixer el veredicte final i va proclamar Ángeles Algarra Azuara com a Reina de les Falles 1931. La vencedora també va guanyar una “torrá de llonganises i botifarrons” oferida per l’acreditat carnisser Andrés Alfaro. Molts comerços i empreses van col·laborar amb regals, que van ser repartits com a premis entre totes les candidates.
El comte de Berbedel, als acords de l’Himne Regional, li va imposar la banda amb la Senyera. A continuació, i als acords d’El Faller, li va imposar al seu Tall d’Honor la banda amb els colors nacionals, acompanyada d’un ram de flors i una caixa de bombons. Per a finalitzar l’acte protocol·lari, totes les candidates van abandonar l’escenari desfilant per la passarel·la, ovacionades pel públic, i es van dirigir al restaurant on li ls va oferir un lunch. Dies després, el fotògraf Valentín Pla els va obsequiar amb el magnífic reportatge fotogràfic d’eixes vetlades.
La triada, Ángeles Algarra Azuara, va desfilar amb un senzill trage de creppé setí, acabat amb un elegant coll d’atzabeja mat, amb canonet plata i perles; els pendents eren de perles estil portugués. En la seua curta agenda d’actes, normalment va acudir amb trages de festa, que ho va combinar de vegades puntuals amb el trage de valenciana.
Va nàixer l’any 1910 en la localitat de Cheste i va morir l’11 de març de 1981. Era la filla menor del famós doctor Eduardo Algarra Moreno -que tenia la seua clínica en el carrer de Cavallers, 20- i de Dolores Azuara Cebrián. Era morena, tenia 19 anys en eixe moment, i la premsa la descriu com simpàtica, somrient i atractiva. Estava estudiant últim curs de piano del Conservatori de Música de València, i entre les seues aficions estaven el cine i la lectura, tenint com a ídols a l’actriu Greta Garbo i al novel·lista Armando Palau Valdés. Era fallera de la Plaça de Calatrava -actual Plaça del Negret-, i des de xicoteta ja li apassionava la festa fallera.
