El Crist del Grau, una de les festivitats més antigues i arrelades dels poblats marítims de València, ha complit aquest diumenge una altra celebració més. Han passat ja 612 anys des que una imatge de Jesús crucificat arribava a les aigües del Grau de València surant sobre una escala i ennegrida la fusta per l’acció de l’aigua. Va ser aquest un fet que en aquells dies, 1411, va córrer com la pólvora pel que llavors es denominava el Poble Nou de la Mar i que va ser vist pels seus habitants com un miracle i, sobretot, com un motiu d’alegria i fervor religiós que perduraria segles i segles. Després d’una breu disputa entre els veïns del barri de Russafa i els del Grau per fer-se amb la imatge, la imatge es quedava en aquest últim.
Actualment, el Grau continua rebent a primers de maig al seu ‘Negret’ amb tots els honors en el Port de València, al costat de l’antiga escala real. Un acte que es viu amb gran devoció i alegria en aquest barri del Marítim.
Prèviament, l’arquebisbe de València, don Enrique Benavent, havia beneït l’església de Santa María de la Mar, epicentre d’aquesta festivitat, i als feligresos que en ella es congregaven. Poc després, una nombrosa comitiva eixia del temple al costat de la creu parroquial i el Lignum Crucis, que obria el festeig, fins als voltants de l’Edifici del Rellotge, en l’antiga Escala Real, per a rebre al Crucificat sobre l’escala que arribava des de la mar a bord d’un vaixell com és tradició.
Després de la benedicció de la mar, el recorregut de retorn al temple era breu però molt sentit, amb el ‘Negret’ portat a coll pels confrares que completaven els seus torns amb la major devoció al compàs.
Les campanes de la pròxima parròquia de Santa María de la Mar repicaven de nou al mateix temps que les salves li feien els honors sobre les Drassanes. Després de la solemne entrada del ‘Negret’ en el temple, la seua imatge era depositada en l’altar major als peus de l’Asunción de María, acompanyada per la Junta de Govern de la confraria, amb el temple ple a vessar.
Després de l’oració de benvinguda al seu patró, la tradició es tornava a fer lloc en el cerimonial i les gents de mar, després d’aquest període de sofriment i sacrifici que ens ha tocat viure a tots, tornaven a entonar aqueixos versos tan seus de “Als teus fills no desempares, Santísim Crist del Grau…”.
Enguany han pogut reprendre’s tradicions molt arrelades en aquest acte com el pas dels feligresos per la imatge per a besar-li els peus amb la reverència, que l’any passat encara no es va dur a terme per les restriccions i la prudència marcades per la pandèmia.
