L’Arxiu de la Catedral de València un total de 120 documents de Jaume I la Comunitat Valenciana, la majoria d’ells originals i en pergamí, segons ha indicat el canonge arxiver i bibliotecari de la Catedral de València, Vicente Pons Alós, amb motiu de la celebració aquest diumenge del 9 d’Octubre, Dia de la Comunitat Valenciana, aniversari de la dedicació de la Catedral pel rei en prendre València.
Aquests documents estan datats entre el 28 d’octubre de 1236 i el 28 de desembre de 1275, i formen part dels quasi 10.000 pergamins que custodia actualment l’Arxiu de la Seu, entre ells de privilegis i donacions, dels quals “encara pengen 12 segells de cera i altres 3 de plom d’aquest monarca, que va ajudar de forma especial a l’Església de València”, segons Pons.
En tots els segells, “en el seu anvers, el rei apareix a cavall al trot amb arnés i escut amb les armes reals, i amb l’estel de 8 puntes, al·lusiva a la llegenda del seu naixement” i, en el revers, “majestàtic, el monarca està assegut en un tron, amb l’espasa en la seua mà dreta recolzada sobre els seus genolls i el món en la seua mà esquerra alçada”.
Entre els documents figura el del 28 d’octubre de 1236 en el qual “el rei prometia en les Corts de Montsó dotar la Catedral i parròquies de València”. També el de 13 de novembre del mateix any quan es comprometia a vincular canònicament les noves terres conquistades, la diòcesi de València, a la metropolitana de Tarragona. Dos anys després, conquistada ja València, el 18 d’octubre de 1238 donava a la Catedral de València “totes les esglésies de la ciutat i les terres i heretades de les antigues mesquites”. Poc després, “la dotava amb 10.000 besants de plata i diverses cases pegades a la Seu per a construir el palau episcopal, habitatges canonicales i ampliar la mateixa Catedral”.
La Universitat de València publicarà en breu l’edició de tots aquests documents juntament amb la reproducció facsímil dels originals, en un volum que ha sigut coordinat pel doctor Francisco Gimeno, catedràtic de Paleografia d’aquesta universitat.
Confraria de Sant Jaime
Igualment, segons Vicente Pons, “el tractament especial que el rei conqueridor va donar a l’Església i Catedral de València no solament es plasma en el nombre de documents conservats, sinó en la memòria que sempre es va tenir del rei que va aconseguir recuperar el culte cristià a València”.
Així, “en el seu honor i sota el seu patrocini es va fundar una confraria de sant Jaime amb capella en la Catedral, que encara es conserva”. Segons J. Sanchis Sivera “aquesta confraria, la més antiga del Regne de València, té el seu origen l’1 de desembre de 1242”.
“Per a alguns autors va ser el mateix rei qui la va fundar, però és més factible que anaren els canonges els qui van voler honrar no solament a l’apòstol Santiago, el primer apòstol a vessar la seua sang per Crist, sinó al propi rei, que portava el seu nom, i que no solament havia recuperat València per a la Cristiandat, sinó que havia tractat a la Catedral i a l’Església Valentina amb tot tipus d’atencions”, afig.
Així mateix, una altra mostra de la memòria del rei en la Catedral “ho constitueix el fet que des de 1416 fins a 1936 va estar penjat en un dels pilars de la seua capella major i presbiteri, al costat de l’Evangeli, un escut amb les barres d’Aragó i subjecta a ell, una espuela del rei conqueridor, una cadeneta que va haver de servir per a subjectar-la, el fre, amb restes de l’antic daurat i les barres d’Aragó cisellades, i el mos del seu cavall”, peça que des de la guerra civil es conserva en l’Ajuntament de València.
D’igual forma, “Jaime I va voler que es dedicara la Catedral de València a Santa María, i a ella va oferir totes les conquestes en el nou Regne, com apareix representat en el ‘Liber Instrumentorum’ de l’Arxiu de la Catedral, cartulari que copia una part dels privilegis concedits pel rei a la Seu i a l’Església de València”, els documents originals de la qual també conserva l’Arxiu. En l’actualitat, els professors de l’àrea de Ciències i Tècniques Historiogràfiques de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València ultimen l’edició de tota la col·lecció documental de Jaime I de l’Arxiu de la Catedral de València.
“Una de les festes més antigues d’Europa”
La data i la memòria del 9 d’Octubre “formen part del més antic patrimoni cultural dels valencians”, segons Rafael Narbona Biscaí, catedràtic d’Història Medieval de la Universitat de València.
Així, “constitueix una de les festes més antigues d’Europa, doncs s’ha celebrat ininterrompudament des de 1338 quan una primera processó d’acció de gràcies convocada pel govern de la ciutat i el seu bisbe va voler commemorar el primer centenari de la rendició de la València islàmica davant les tropes de Jaime I en Conqueridor”.
La “rellevància d’aquell episodi històric va donar lloc a una cerimònia que va ser incorporada al calendari local com una remembranza conscient i un exercici de reactualización de la gesta per a celebrar la incorporació de la ciutat de València a la Cristiandat i als dominis del rei d’Aragó”.
