Tant la Universitat de València (UV) com l’Institut de Robòtica i Tecnologies de la Informació i la Comunicació (IRTIC) han posat en marxa un repositori digital que dóna accés a 40.000 entrades sobre objectes, tècniques, materials i altres elements relacionats amb la Ruta de la Seda, entre ells un teler virtual.
Aquest dipòsit de documents digitals, denominat ADASilk i que es consolida en el marc del projecte SILKNOW (H2020), compila el patrimoni europeu de la seda i recupera tècniques en desús.
Encara que se sol associar la Ruta de la Seda als seus orígens asiàtics, les seues ramificacions europees van ser fonamentals per a la construcció de l’Europa actual i els nombrosos intercanvis comercials derivats d’aquestes rutes que van deixar un llegat incalculable.
Aquest patrimoni, relacionat fonamentalment amb peces tèxtils, es troba greument amenaçat pel tancament de moltes indústries, per la pèrdua de memòria oral i per la imminent desaparició dels coneixedors de les tècniques tradicionals.
SILKNOW és un projecte tecnològic finançat amb Fons Europeus que està destinat a conservar, comprendre i divulgar aquesta herència sedera europea atresorada al llarg dels segles XV al XIX. Així doncs, el treball va ser posat en marxa en 2018 per un consorci internacional i interdisciplinari, format per nou socis de sis països: Alemanya, Eslovènia, Espanya, França, Itàlia i Polònia; i coordinat per la UV.
Després de tres anys de recerques i activitats de divulgació, conclou amb la presentació de ADASilk, un repositori digital en forma de web semàntica. En aquest sentit, mitjançant un motor de cerca exploratori, acompanyat d’un sistema de mapes espai temporals, dóna accés a prop de 40.000 entrades relacionades amb objectes, tècniques, materials i motius decoratius vinculats al món de la seda.
“Hem apostat pel treball interdisciplinari des de la mateixa concepció del projecte, i això ha permès obtenir resultats que conjuminen tecnologia i tradició, innovant tant des de l’àrea de les TIC com des de les Ciències Socials i les Humanitats”, va comentar Cristina Portalés, investigadora en el grup ARTEC del IRTIC i una de les investigadores principals del projecte.
D’altra banda, Silknow inclou el Tesaurus multilingüe, un glossari que recull més de 800 vocables relacionats amb el món de la seda i procedents tant de fonts acadèmiques i històriques com rescatades de la tradició oral. A més, aquest teler virtual permet recuperar la part de patrimoni intangible que suposen les diferents tècniques d’elaboració de la seda.
D’aquesta manera, és evident que totes dues eines donaran suport a museus i indústria creativa a l’hora de valorar i transmetre la importància d’aquest patrimoni cultural a Europa. La participació de la UV s’ha centrat en la contribució al desenvolupament del Tesaurus i en la creació dels mapes espai temporals i el teler virtual.
QUINES CARACTERÍSTIQUES DEFINEIXEN Al TELER VIRTUAL?
El teler virtual és capaç de teixir amb fins a sis tècniques històriques de teixit, com el domàs o l’espolí, i permet la creació de nous dissenys aplicats a materials sostenibles i reciclats en impressió 3D, amb una textura flexible similar a la fibra natural.
“Era necessària la creació d’un tesaurus que normalitzés el vocabulari de la seda i rescatés els seus termes històrics i regionals”, comenta Ester Alba, professora del Departament d’Història de l’Art i també investigadora principal del projecte.
En fer-ho de manera multilingüe -en castellà, francés, italià i anglés- “hem adoptat una postura inclusiva, multicultural i associada al patrimoni cultural local que teníem clara des del principi. No descartem l’ampliació a altres llengües”, ha afegit.
