Raquel Alario i Clara Mª Parejo, Falleres Majors de València 2017, han participat en la processó del Corpus com a personatges bíblics.
La ciutat de València celebra la seua Festa Grossa. Un any més, l’esperit festiu harmonitza amb la solemnitat religiosa, el simbolisme i la tradició del poble valencià, deixant un cap de setmana per al record.
60 dies després de Pasqua se celebra la festivitat del Corpus Christi; encara que la data exacta de la celebració és el dijous posterior a la Santíssima Trinitat, moltes ciutats, com València, ho celebren el diumenge següent.
Declarada Bé d’Interès Cultural Immaterial en 2010, la festa del Corpus ha sigut considerada durant segles, com la festivitat més important de la ciutat. Un Solemne homenatge a l’Eucaristia que té el seu origen en l’Edat Mitjana.
Hui s’ha celebrat el dia gran de la festa a València. Al matí el volteig de campanes des de la Torre del Micalet, precedia a la Missa de Pontifical, i a la posterior Cavalcada del Convit. Una cavalcada que se celebra, encara que de forma intermitent, des de 1516, i en la qual el Capellà de les Roques convida a les autoritats i al poble a assistir a la Processó vespertina.
La dansa dels gegants i cabuts obria el festeig, després d’ells eixia el Capellà, muntat a cavall, i després, altres grups de danses tradicionals al són de la dolçaina i el tabalet: “La Magrana”, “La Moma i els Momos”, “Els Cavallets”, “Els Turcs”, “Els Arquets” i “Els Pastorets”.
Sens dubte, la dansa més coneguda és la de la “**Moma i **els **Momos”. En ella, la **Moma (representada per un home vestit de dona) lluita contra els set pecats cabdals (la supèrbia, l’avarícia, la luxúria, la ira, la gula, l’enveja i la mandra), representats pels Momos, els qui realitzen un vistós ball de bastons que conclou quan es rendeixen davant la virtut que encarna La Moma.
Després de les danses es representen els Misteris, d’Adán i Eva, i el de Sant Cristóbal i els pelegrins, deixant el del Rei Herodes per al final, en el qual apareixen un grup de soldats reals, i que representen a la guàrdia executora del decret del Rei de degollar a tots els xiquets menors de dos anys de Belén. El pas d’aquest grup per les calles Cavallers i Avellanes, s’ha convertit en el moment més divertit de la festivitat, ja que al seu pas, els veïns els llancen poals d’aigua. Aquesta part de la cavalcada és coneguda com la poalà.
A primera hora de la vesprada comencen els preparatius per a la celebració de la Processó. En primer lloc, les Roques ixen de la Plaça de la Verge, recorren els carrers per les quals posteriorment passara la Processó fins a arribar a la Casa de les Roques, Després de les Roques es procedeix a la “Enramà”, en la qual carros llancen la murta pel recorregut processional. A continuació, ixen els grups de ball: gegants, nanos, la mangrana i la Moma.
A les 19:00 hores dóna començament la Processó, des de la Porta dels Apòstols, després d’un repic de campanes, que torna a sonar a les 20:00 hores, just en el moment en el qual ix la Custòdia.
Obri la processó la Policia Local a cavall, amb uniforme de gala i, a continuació, la Senyera, flanquejada per “les Banderoles”. Després d’ella, la Creu processional de la Catedral.
És el moment dels protagonistes de l’Antic Testament, encapçalats per San Miguel amb dues ànimes, i de les escenes alegòriques més populars. Li segueixen Noe, Abraham… Moises i Aarón… l’Arca de l’Aliança… Sansón… David i els músics d’Israel… Salomón i la Reina de Saba… els Profetes Majors i Menors, les Matrones…
I com mana la tradició, les Falleres Majors de València participen en la Processó. Raquel Alario, FMV 2017, representa a la Reina de Saba; mentre que, Clara Mª Parejo, FMIV 2017, representa a l’Àngel del Desert de Hored, que ofereix pa i aigua a Elías en la seua fugida de la Reina Jezabel.
Després dels personatges de l’Antic Testament, els representants de les Parròquies de la ciutat, així com el Gremi de Confiters, donen pas als elements alegòrics de la ciutat: Ángel Custodie, Heralds amb armes de la ciutat, clarines i timbals i, finalment, la Senyera precedint a la Banda de Música Municipal de València.
A continuació, es representen els personatges del Nou Testament, encapçalats per Simeón i la Profetisa Ana, que anuncien la figura del Mesies. Després d’ells Sant Joan Baptista, els Dotze Apòstols, els Quatre Evangelistes, les tres Águilas (Les dues xicotetes semblen significar la unió de l’església de Roma i Espanya, d’ací les inicials R i I que figuren en el seu tors. L’Àguila Gran fa clara referència a Sant Joan Evangelista, litúrgicament conegut per l’Àguila de Patmos. Porta una coloma en el bec, i d’ala a ala i sostinguda també pel bec, porta una cinta amb la inscripció “In principi erta verbum et verbum erat apud Deum” amb què comença el seu Evangeli). Després de les àguiles, representants de les Parròquies del centre de la ciutat i el Gremi de Forners i de Sastres i Modistes.
Tornen a representar-se, a continuació, els tres Misteris (Herodes, Adán i Eva, i Sant Cristóbal i els pelegrins) i, després Sant Nicolás i la barca, Santa Margarida i la cuca fera (una gran tortuga que representa, segons la llegenda al dimoni dominat per la Santa), Sant Jordi i el drac, Santa Marta i la tarasca, Santa María Egipciaca, la beata Inés de Benigànim.
És el torn de les Associacions i Institucions cíviques i religioses. Després de les quals 26 reis, vestits amb túniques blanques, porten un ciri de més de 2 metres i mitjà d’altura, i simbolitzen als ancians de l’Apocalipsi adorant al be sense taca. Són “els cirialots”.
A aquests, els segueixen convidats civils i militars, després dels quals desfilen els representants de la Seu Catedralicia, encapçalats pels símbols basilicals i pontificals de la Seu, i donant pas a la Custòdia del Santíssim Sagrament, portada per preveres i flanquejada per 6 mossos, que és rebuda per una immensa pluja de pètals de roses. Després de la Custòdia, l’Arquebisbe de la Ciutat, Antonio Cañizares, acompanyat dels Bisbes, autoritats civils i militars i, finalment, tancant la Processó, la Banda militar i un piquet militar, al són d’una marxa processional.
Fotografies: Josep V. Zaragoza
