La festa de les Falles va augmentar en número degut a la seua popularitat i ampliació a dos dies de festa en l’últim quart del segle XIX.
Gràcies a la implantació del ferrocarril, la festa es va estendre cap al sud seguint la línia fèrria a llocs com Xàtiva, Sueca, Gandia i Alzira, Torrent, Petrés. I fins i tot va arribar a les altres dues províncies a Castelló, Gata de Gorgos, Onil i Oriola.
Una vegada va canviar de segle, en la dècada dels vint, la festa es va convertir en un senyal d’identitat del valencianisme, la qual cosa va propiciar que fóra imitada per localitats de les comarques pròximes, sobretot a l’Horta. Sagunt, Cullera, Burjassot, Manises, però també a Gandia, Alzira, Xàtiva, Borriana o Elda.
En els anys quaranta, la festa va prendre un nou impuls, arribant a noves comarques com els Serrans i sobretot la Plana d’Utiel amb la seua capital. L’última gran expansió es va donar en bastants comarques a partir dels setanta. La creació de les respectives Juntes Locals Falleres.
L’exili per la Guerra Civil i la posterior emigració valenciana van contribuir a expandir les Falles en alguns dels països d’Amèrica, destacant l’Argentina, Mèxic, Costa Rica o l’Uruguai. També la festa s’estendrà per algunes províncies espanyoles gràcies a la fundació de diferents cases regionals de València.
