Les Falles, en el seu recorregut fins a convertir-se en Patrimoni de la Humanitat s’han trobat amb diverses al·legacions negatives formulades des de la mateixa València. Les principals crítiques estaven referides a la celebració de festejos taurins durant la festa, la contaminació i la brutícia.
La que més riscos comportava era la tauromàquia. L’al·legació, que qualificava els festejos taurins de “tortura” per als animals, opinava que la tauromàquia s’incloïa en la festa. Una preocupació per la vinculació d’aquestes dues festes que va portar a la Direcció General de Cultura i Patrimoni a emetre un document en el qual desvinculaven les corregudes de bous de les Falles, perquè les primeres “estan organitzades per una societat privada sense relació directa amb els organitzadors de les Falles” i les comissions “no les encoratgen”. A més, des de la Conselleria de Cultura es va indicar que les corregudes no formen part de la festa ni de l’expedient, per al que van adjuntar el programa d’actes de 2016.
D’altra banda, la preocupació per la contaminació també va envoltar a la festa. Les queixes es van contestar formalment enfront de la comissió intergovernamental, i es va afirmar que, des de les institucions, ja s’incentiva la reintroducció de la tela, el cartó i els materials tradicionals per a la construcció dels monuments fallers. A més, van afirmar que, segons alguns experts, es contamina molt més diàriament amb els fums dels cotxes i els olis cremats, aspecte que es minimitza durant la festa en reduir-se considerablement el trànsit rodat.
Finalment, i respecte a la brutícia, com deia un valencià i britànic resident a València, les Falles són “molt molestes” per als veïns. En resposta, es va assegurar que cada any augmentaven els reforços i la immediatesa dels serveis de neteja, així com les iniciatives per a estimular la recollida de residus per part de les pròpies comissions falleres.
Una sèrie de controvèrsies que, des de les institucions valencianes, van voler aclarir.
