Javier Mozas (Arxiu de la JCF)
En els anys vint i trenta del segle passat, la ciutat de València va tenir un gran desenvolupament urbà i social. Les Falles van ser el punt d’atenció com a possible reclam turístic.
Així, a instàncies de l’Acadèmia Valencianista, va tenir lloc una reunió el 27 de febrer de 1926 entre diferents associacions que representaven diferents interessos econòmics i culturals, i van crear l’assemblea Pro-Festes de San José per a fomentar les Falles com a atracció turística. Una de les accions que es va aconseguir va ser la realització, per part de la Societat Valenciana de Foment del Turisme, del Tren Faller a partir de 1927.
Per part seua, la majoria dels presidents de les Falles de la ciutat de València van tenir una primera reunió en el Cafè Valencià (situat en la plaça del Mercat) per a tractar problemes comuns.
Entre els acords aconseguits, es va aprovar la creació del Comitè Central Faller, format exclusivament per fallers i amb independència del poder municipal, la funció del qual més important va ser la de coordinar els actes organitzats per les comissions falleres i obtenir ajuda econòmica.
Es va constituir oficialment el 10 de febrer de 1928. Però no va ser fins a l’exercici 1930/31 quan es va posar les piles en els seus objectius inicials. El Comitè va desaparèixer al començament de l’exercici 1936/37 per la Guerra Civil, i l’organisme que va sorgir en el seu lloc 1939/40 va ser l’actual Junta Central Fallera.
